Consumir aliments durant la seva etapa estacional garanteix que tinguin molt més sabor i propietats nutricionals.
A tots ens ha passat que, en algun moment, hem comprat fruites o verdures que no tenen gust de res. Un dels principals motius perquè això passi és que no es respecten les seves temporades naturals. Tot i que es poden trobar als prestatges de fruiteries i supermercats durant tot l’any, això no garanteix que estiguin en el seu millor moment. Consumir productes de temporada vol dir gaudir del millor que ens ofereix la terra, en condicions naturals i en el moment òptim, assegurant així el seu sabor i valor nutricional. Amb aquestes recomanacions, t’ajudarem a descobrir quins són els productes que val la pena comprar aquest mes i quins beneficis t’aporta cadascun d’ells.
Per què hem de consumir aliments de temporada?
Si volem garantir un bon sabor als aliments, a més d’estalviar i gaudir de múltiples beneficis nutricionals per a la salut, és recomanable donar sempre prioritat al consum de fruites i verdures pròpies de cada estació. Els avantatges són molts:
Tenen molt de gust: en créixer en condicions ideals, conserven millor els nutrients i no calen llargs processos de transport ni emmagatzematge.
Ens permeten estalviar: n’hi ha una gran abundància i, en ser de temporada, solen tenir un preu més econòmic.
Són beneficiosos per a la salut: tenen un alt contingut de nutrients essencials per al bon funcionament de l’organisme.
Fruites i verdures de temporada al mes de juny
Quan es tracta de l’arribada de l’estiu la natura a Espanya és molt bondadosa i ens regala les primeres collites de nectarines i préssecs, acompanyats de boniques maduixes. Pel que fa als vegetals ens envoltem d’albergínies, raves, patates i tomàquets cherry.
Prunes:
És una fruita originària del Caucas, Anatòlia i Pèrsia, i en trobem moltes varietats: grogues, vermelles, negres i verdes. Totes es caracteritzen per tenir una polpa molt sucosa, tot i que el seu sabor pot variar entre dolç i àcid. Igual que la resta de fruites de pinyol, són pròpies de l’estiu, i per tant és més fàcil trobar-les fins a l’agost i fins i tot, al setembre.
Peres de Sant Joan:
Gràcies a la gran varietat de peres existents i a la seva bona conservació un cop collides, aquesta fruita es pot trobar habitualment durant gairebé tot l’any. Ara bé, la pereta de Sant Joan es troba en el seu millor moment durant els mesos de juny i juliol. Es tracta d’un fruit més petit que les peres tradicionals, de color verd intens, amb una textura cruixent i una polpa carnosa i dolça. La seva temporada de collita és molt curta, així que val la pena aprofitar-la al màxim mentre en tenim.
Nectarines:
Són una varietat del préssec, però amb la particularitat que la seva pell és llisa i sense vellut. Sovint, fins i tot, poden néixer del mateix arbre del préssec com un brot mutat, que sovint s’aprofita com a empelt per crear una nova varietat. És força habitual que els presseguers produeixin, de manera natural i puntual, alguna nectarina. Els seus fruits poden tenir la polpa blanca o groga, i poden estar enganxats al pinyol o ser fàcils de separar.
Tomàquets Cherry:
Caracteritzats pel seu gust intensament dolç, són una varietat de tomàquet de mida petita. Per créixer i madurar correctament, la planta necessita moltes hores de sol, de manera que la seva temporada ideal és l’estiu. És un aliment ric en carotenoides i vitamina C, format principalment per aigua i hidrats de carboni.
Alls secs:
Considerat un dels ingredients més utilitzats a la cuina mediterrània, l’all sec té els seus orígens a l’Àsia central, tot i que el seu cultiu s’ha estès arreu del món. Al nostre país, es cultiva principalment en zones com Andalusia, Castella i Lleó i Castella-la Manxa. La seva temporada òptima és el mes de juny, quan l’all arriba al punt just de maduració i desenvolupa tot el seu potencial de sabor i conservació, gràcies a unes condicions climàtiques favorables. Aquest vegetal destaca per la seva capacitat antioxidant i per les seves propietats antibacterianes i cardiovasculars.
Albergínies:
És una hortalissa que va ser introduïda a Europa pels àrabs a través de la península Ibèrica. Pertany a la família de les solanàcies, i és una planta que necessita molta llum, entre 10 i 12 hores diàries. És molt sensible al fred, però resisteix bé les temperatures altes sempre que hi hagi una humitat adequada. La seva collita comença a créixer a finals de la primavera i els seus fruits es poden gaudir des de l’inici de l’estiu. Les albergínies són riques en potassi, vitamina C, ferro, folats i flavonoides.
